OFF
Introducció:
Els díes 15 d'octubre i 19 d'octubre vam anar a veure el festival Panoràmic de l'edició 2021 a Granollers.
Museu de Granollers
El dit a l'ull, "Fotografía Inconscient"
El primer día vam anar al museu de Granollers, on estaven exhibides obres de diferents artistes, aquesta està comissariada per Joan Font Coberta. Es un artista molt reconegut i es fotògraf conceptual, ha exercit un paper i reconeixement important a Catalunya i arreu del món. El tema de l'exposició es l'Incertesa, Atzar i Predicció, l'ho imprevist i aleatori.
Una gran qüantitat d'artistes han participat en aquestes exhibicions i aquests son: Christian Allen//Nancy Bean, Luis Gordillo, Lluis Estopiñan Roberto, Pere Formiguera, Nino Migliori, Blanca Casas Brullet, Francele Cocco, Sylvie Bussières, Juana Gost, Pierre Cordier, Joachim Schimdt, Andreas Müller-Pohle, Philip Schuette i Miguel Angel Tornero.
En aquesta exposició ens mostren molts tipus diferents d'estils i obres, tanmateix, la majoria estan composades plàsticament i fotogràficament. Francele Cocco ens va fer una breu presentació sobre el procés de la seva obra la qual estava exposada al museu. A més a més, ens va explicar una mica sobre la seva història i la seva experiència com artista.
Aquesta exposició està ubicada a l'època de la pandèmia del COVID-19 i les seves avantguardes.
En la primera foto podem observar una obra fotogràfica, està representada d'una forma molt artística i una mica difícil d'identificar el que és exactament, però, es pot observar com son reflexes de llum o flash d'una càmera, també pot donar sensació de l'estampat d'una pintura blanca.
A la segona obra s'ha utiltzat una tècnica bastant diferent, l'artista es va inspirar en agafar brics de medicaments i va fer tres cuadres amb aquestos. Es pot identificar com interfereixen línies de llum i com també té gravat un collage de varies fotografíes.
Continuament, ens trobem amb un conjunt de fotografies ubicades a la selva, més ben dit, amazònica. Adquireix una gran gama de cromàtica i varietat de colors tan freds com càlids, amb un enquadrament horitzontal, contrast de llum i ombres.
L'exposició que em va cridar molt l'atenció i que crec que l'atzar la defineix bastant, va ser la de Christian Allen. La seva obra consistia en posar-li a el seu gat una camèra de fotos, així mateix, el resultat de l'obra son varies fotografies mentres el gat passejava pel barri.
Personalment, m'ha agradat observar i el fet de pensar com estan fetes algunes obres de l'exposició. Algunes d'elles transmetien estranyessa, i per això el títol "Incerteza, Atzar i Predicció" li queda tan bé.
1.
2.
3.
Roca Umbert
El segon dia vam visitar al Roca Umbert unes altres exposicions cinematogràfiques, aquestes son comissariades per Andrés Hispano i Mercè Alsina. Les exposicions tenien una essència única, participativa i expressiva. Andrés Hispano ha comissariat varies exposicions, i es especialitzat en les audiovisuals. Mercè Alsina és critica d'art i al igual, ha comissariat moltes exposicions. Podem trobar les exposicions de "No place like home" de Weronika Gęsicka, el Panoramic Review de Carles Barba i "One Minute Forever" d'Erwin Wurm.
A la primera sala, l'espectador era l'obra, l'exposició consistia en fer les accions de les figures que estaven representades.
Les altres exposicions la majoria eren quadres, el tema d'alguns d'aquests es la família.
En l'exposició d'Erwin Wurm també feien l'utilitat de molts objectes a les seves obres, moltes transmetien humor i eren sorprenents ja que, estaven representades de forma no qotidiana. El que realment juga sobretot en aquestes obres es la realitat i ficció, la composició i els plans. Hi havien plans detall, sencers, mitjans...
Vam visitar una fàbrica, en aquesta hi havia una altra exposició, però era un vídeo, concretament, de Rosana Antolí. No es podía veure amb total claretat el que era, ja que es veien colors vermellosos, blaus i llum, tenía un concepte bastant abstracte.
Una altra sala que va impressionar va ser la de Afrofuturisme, aquesta constava de còmics, vídeos, i altres obres futuristes.
Finalment, vam tenir l'oportunitat d'anar amb grups i crear un Padlet amb les nostres obres representades, explicant i responent preguntes que ens havien proposat.
Aquesta visita m'ha fet conèixer nous conceptes d'art que no hi havia vist. I m'ha inspirat per ampliar noves formes de fotografiar i a l'hora d'afegir temes més diversos.
Panoràmic Santa Mònica
Aquest dimarts, 9 de novembre, hem visitat el panoràmic de Santa Mònica a Barcelona.
La primera activitat que vam fer només arribar va ser la anomenada encadenat.
Reacció en cadena
Aquesta exposició esta feta per Jonathan Brown i Dina Kelberman. Comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita.
L'exposició consistia en ordenar i colocar diferents fotografíes que d'una forma o d'altre tenen alguna cosa en comú, (ja per la forma o l'objecte en si) i poc a poc es va desenvolupant
Es una tècnica més visual i estètica, es troben col·locades en columna verticalment i per això la fa més estructurada visualment.
Al observar les imatges fotografiades es pot veure com en general sembla una obra bastant catastrófica, però crec que l'objectiu d'aquesta es encadenar-les com diu el títol.
Em va agradar com han fet de fotos senzilles i no tan "boniques" estèticament a posar-les i exhibir-les d'una manera que es pugui admirar ordenadament.
Tabula Rassa
Tabula Rassa era una altra exposició a Santa Mònica. Aquesta esta feta per Jordi Giullumet i Mònica Rosselló.
En aquesta exposició podem veure com una espècie de tela que està posada de forma circular. Al mig hi havien col·locats uns projectors que eren els que transmitien les imatges a la tela. Quan entres a l'interior, al quedar-se endavant del projector la teva ombra es queda reflectida a la tela.
Personalment em va cridar molt l'atenció el significat d'aquesta exposició. El significat diu que aquesta obra està feta pel motiu de la memòria. Sobretot la de la gent gran, quan tens records gravats a la teva memòria i com poc a poc els vas perdent.